La Llei 2/2015, d’1 d’abril, de desindexación de l’economia espanyola obliga els casolans i llogaters que vulguin revisar la seva renda a plasmar aquesta intenció per escrit en el contracte, per a aquells arrendaments subscrits després l’1 d’abril del 2015.
A més, si no s’especifica la referència per a aplicar la revisió del preu, el nou Índex de Garantia de Competitivitat (IGC) substitueix a l’habitual IPC.
La LAU de 1964 per la qual es regien els contractes signats amb anterioritat a 1995 protegia excessivament als arrendataris, ja que ni tan sols contemplava l’actualització de les rendes entre les seves disposicions. Aquests contractes, denominats popularment de renda antiga, van veure la possibilitat de modificar els seus imports (actualitzar-) en entrar en vigor la LAU de 1994.
Des d’aquesta data, el marcador de referència que s’aplicava de forma automàtica per actualitzar les rendes dels habitatges era l’Índex de Preus de Consum (IPC). Però a partir d’ara, amb la modificació de l’article 18 de la Llei d’Arrendaments Urbans de 1994, no només deixarà de ser la referència per defecte, sinó que també, si no es declara de forma expressa en el contracte la intenció de revisar anualment el import de les mensualitats, aquesta actualització no es durà a terme.
D’aquesta manera, la nova norma preveu fins a un total de tres supòsits diferents pel que fa a la revisió de les rendes:
D’una banda, hi ha la possibilitat que llogater i propietari no s’incloguin en el contracte una clàusula que obligui a l’actualització. En aquest cas, no es revisarà la renda.
D’altra banda, si finalment opten per revisar les mensualitats i inclouen aquesta clàusula en el contracte però no defineixen en el document el mecanisme a utilitzar, la llei preveu que sigui la variació anual del nou Índex de Garantia de Competitivitat (IGC), que pren com a base l’IPC de l’Eurozona.
També es contempla l’opció que siguin l’arrendador i l’arrendatari qui acordin lliurement la fórmula a utilitzar, podent així servir la variació del producte interior brut (PIB), l’Índex de Preus d’Habitatge (IPV) o, fins i tot, el mateix IPC específic sobre lloguers.
