Suposadament, el passat 27 d’abril el Consell de Ministres va aprovar el Pla de Recuperació, una oportunitat única i, esperem, irrepetible, per a revitalitzar l’economia espanyola en el que promet ser una travessia espinosa. Dic suposadament perquè tot i que la notícia emplena titulars i els mitjans de comunicació s’han fet ressó, la informació ens arriba tan buida de contingut, ja no diguem de concreció, que una ja no sap a què atenir-se. Va ser el 23 d’abril de 2020 quan es va acordar establir aquest paquet d’estímul pressupostari de gran envergadura però amb velocitat de ralentí. Després d’un any de deambular per les ments dels gestors de la política econòmica, l’única cosa que podem dir segur és que enguany inclourem en els pressupostos 27.000 milions en total i que caldrà esperar fins al 2025 per a completar la xifra dels 74.000 milions que esperem. Unes dades molt estimulants o, almenys, així esperem que s’ho prenguin els sectors més perjudicats.
El sector turístic, per part seva, com tots els teleespectadors, observa perplex les declaracions de personatges com el secretari general de la Mesa de Turisme, que admet que “és cert que el ritme de vacunació no ha estat l’òptim al nostre país”. Augurem que es convertirà en l’eufemisme de l’any, però no posem la mà al foc. Encara queda molt any per davant i estem segurs que els nostres representants tenen guardat algun as en la màniga per a quan pensem que no ens poden sorprendre més.
Espanya estaria preparada per a obrir les seves portes al turisme a partir de juny, segons es va anunciar en el cim anual del Consell Mundial de Viatges i Turisme (*WTTC). Per a llavors, un optimista 33% de la població estaria ja vacunat, segons l’ambiciós calendari de vacunació del Govern. La crisi posa en perill 4,4 milions d’ocupacions turístiques fins a 2025, quan, segons prediu un informe de McKinsey, l’activitat turística a Espanya aconseguirà una recuperació plena. El sector, que va passar de representar el 12,4% del PIB del país en 2019 a solo el 4,3% l’any passat, continua el seu viatge pel desert. Això es tradueix en una pèrdua de 250.000 milions per les restriccions i una gestió ineficient en la reactivació del sector. En concret, la consultora preveu que fins a 2024 hi ha risc que es perdin un total de 4,4 milions d’ocupacions turístiques. A l’ocupació destruïda en més d’un any de pandèmia cal sumar els ERE, però això ja és un altre cantar, perquè és on el turisme aglutina més de la meitat del total de treballadors, que a més s’estendria fins setembre.
És així que, quan la despesa turística ha tocat fons, amb nivells mai vists en la història d’Espanya, ha estat el turista nacional el que ha impulsat amb prou feines al sector en les seves hores més baixes.
