Avui estavem els membres d’Hlclub parlant de destinaments paradisíacs i hem escollit Jamaica com a refrent: Carib, platjes, relaxament… Llavors hem encomanat al Joaquim, encarregat d’Economia de l’empres, que ens faci un estudi econòmic de la regió. Aquest ha estat l’informe econòmic, polític i social que ha extret. Complet, oi? Si voleu, vosaltres clients, qualsevol invesigació sobre emplaçamens on volgueu invertir, sóm aquí per les seves necessitats.
Jamaica és un país que ha despertat la curiositat dels membres d’Hlclub. Ens sorprès la seva situació encara que sigui un país perifèric en allò referent a les dades macro econòmiques. És cert que té un gran dèficit comercial i que depèn dels altres països però la majoria d’indicadors (GDP, GDPpc…) apunten un creixement progressiu que va millorant mica en mica el benestar dels seus ciutadans. També són favorables les dades negatives (Com la balança comercial) ja que presenten millores, reduint el dèficit.
L’àmbit demogràfic destaca que ha de millorar en molts aspectes però en alguns indicadors, com per exemple la taxa de natalitat, té millors números que països del centre. Una paritat quasi exacte entre sexes també m’ha cridat l’atenció. Un dels grans problemes que he detectat al camp demogràfic és que aquesta taxa de natalitat va en descens i a llarg termini, pot suposar grans problemes: no es podrà donar cobertura i subsidis a una població activa cada cop més petita i a un augment de la població superior a 65 anys. Un altre gran problema es la petita inclusió de la dona al mercat de treball però sembla que en els últims anys ha anat augmentant.
L’activitat de la població m’ha fet veure una de les grans diferències entre els països perifèrics i els del centre. Aquesta diferència és que les poblacions del centre han passat per una transició del primer al segon sector i després al tercer. En canvi, a Jamaica no ha estat així: Des dels anys 90 s’ha implantat una gran estructura turística que ha provocat una transició al sector serveis directa. Una societat camperola a dedicar-s’hi als serveis. L’etapa transitòria que es va donar a meitat del segle XX al centre és un fenomen desconegut a Jamaica ja que mai ha passat per una etapa industrialitzadora intensa. Un problema que m’ha cridat l’atenció és que tenen un atur estructural que no ha variat casi res en els anys de l’estudi: Sembla que aquest atur, de moment, no hi ha suficients eines per gestionar-lo.
La qualitat de vida és l’aspecte més alarmant que jo he trobat a l’illa: Un 20% dels nens no es troben vacunats contra el tètanus, un elevat % de la població (La més pobre que viu sovint a les zones rurals) pateix malalties que són fàcilment tractables a occident (Gonorrees, Gastrointeritis…) es converteixen en causes de mort. Hi ha un 40% de nens que no es troben inclosos al sistema escolar.
Per acabar vull esmentar les tendències que es poden desenvolupar. Jamaica, després d’haver fet l’estudi, es presenta per a mi com un país feble però amb un rumb en la bona direcció. Els indicadors macro econòmics ens diuen que l’economia i el seu entorn va creixent i que millora en quasi bé tots ells. És cert; però, no veig que l’economia de Jamaica tingui una gran força sobre els mercats que la sustenten, els seus productes no són prou forts per a sustentar una possible economia en crisi, veig que és un país totalment dependent. L’únic sector que veig més difícil que no funcioni és el turisme, encara que per que la gent segueixi escollint l’illa com el seu destí s’ha d’inspirar seguretat. Més despesa pública en la salut dels seus ciutadans i en infrastructures podrien donar futures dinàmiques de superàvit a l’economia Jamaicana.
Joaquim-Fèlix, Departament Econòmic d’HLCLUB
