Des que tenim ús de raó hem vist a famílies llogant cases per a l’estiu; a treballadors desplaçats llogar pisos per descansar; a parelles desitjoses d’intimitat … i així fins a l’infinit i més enllà.
Què ha canviat? La quantitat, sens dubte. La quantitat de lloguers d’estades curtes; tant com les persones que creuen haver entrevist El Dorado: Propietaris avars, Ànsies dels diners a curt termini, Pseudo empresaris … catets en general, vaja, que; en general o han heretat o han invertit sense cervell i que necessiten el raïm de mateixa índole.
A l’altre costat de la moneda. N’hi ha. La part bona de la moneda. Famílies endeutades o simplement propietaris als quals els dóna la gana augmentar ingressos calculant mentalment el 20% que es portarà el Ministeri del Temps, dic d’Hisenda …
Entre tant aldarull qui es creu perjudicat: aquestes altres construccions tipus bresca anomenats hotels la arrogància (de vegades) els permet obrir els seus discursos d’associacions empresarials amb l ‘ “atac” dels habitatges d’ús turístic. Mare meva, quin plomall! Com per no veure-ho.
Entre tota aquesta embolic apareix l’àrbitre de la contesa (sí, sí, metàfora futbolera) i expressa la seva voluntat de controlar, filtrar, burocratitzar, empaperar, sobrecarregar, legislar sense reglamentar, reglamentar sense legislar i donar la veu a Cipión i Berganza a manera d’explicació de com es presenta el model 179, a qui li correspon presentar-lo i quan.
De debò que ens hauria agradat ser més prosaics tractant-se del que es tracta: del model 179 d’Hisenda; el qual diu que hauran de ser inclosos titulars d’habitatges, dels immobles, entitats cessionàries, ubicació, referència cadastral, nombre de dies, imports percebuts, data inici … Ah! Es tramitarà tipus SII i per cada apunt erroni ens podrien sancionar des dels 20 € o fins als 600.000 € segons la gravetat.
A que entenen que hàgim donat inici des d’un punt de vista quevedista.
